- Mama me rasques l'esquena perfa? Vale va però porta el pijama que el calentarem.
A casa sempre havíem tingut escaufa-panxes (llar de foc) i cada dia la mare s'hi asseia després de sopar a pendre el cafe. Ara reconec que esperava aquell moment amb candeletes, així que abans de que la dona comences a donar cops de cap de son m'afanyava a demar-li. Li portava el pijama i el penjavem devant del foc, jo m'estirava a les seves cames i ella em rascava l'esquena. Al llarg de la vida hi han hagut més persones que m'han rascat l'esquena però mai més he sentit aquella sensació de benestar a les seves cames. Després em posava el pijama calentó i m'asseia a la seva falda fins que li feia mal i m'enviava cap al llit.
La mare va nèixer a Linares, però quan tenia set anys van venir a viure a Catalunya i tot i que no ha sigut una dona de 'potages' si que sovint ens feia torrijas, ens encantaven, i avui les he preparat com ella, encara que jo sempre li afegeixo un toc de vainilla.
* Recepta:
-un plat fondo amb llet i la llet al costat per si en falta
- un rajolí de vainilla
- 2 polsims de canyella
- 2 ous batuts
- 10 llesques de pa d'un dit de gruix del dia d'abans o de fa 2 dies
- oli de girasol per fregir-les
- sucre per rebossar-les
Posem l'oli al foc amb una paella ampla. Barejem amb una forquilla la vainilla, la llet i la canyella i hi suquem les llesques de pa, de dos en dos, de seguida, per a que no xupin massa llet, les passem al plat de l'ou, els hi donem la volta i a la paella. Quan siguin dauradetes les treiem i les fiquem amb paper absorvent i les rebossem amb el sucre.
Jo no les rebosso amb el sucre sino que les espolvorejo per no posar-ne tant, però això va a gustos, si no les heu probat animeuse perquè son molt fàcils i bones, si ja les heu provat ja sabeu de què parlo. Salut.
millor unes bones torrijas que no pas un plat de cigrons, no???? ;) Moltíssimes gràcies per participar a memòries. petonets
ResponEliminaHi ha records que queden per sempre i si son bons encara més.
ResponEliminaEl millor de les receptes és que sempre hi donem el nostre toc, com tu amb la vainilla.
Moltíssimes gràcies per participar a Memòries.
Gràcies a vosaltres per posar-ho tant fàcil, besets.
ResponEliminaSaps que no n'he fet mai???? Potser hi hauré de posar remei ;-)
ResponEliminaPtnts
Dolça
Saps que no n'he fet mai???? Potser hi hauré de posar remei ;-)
ResponEliminaPtnts
Dolça
Pos ja t'estas animant perquè estan de muerte!! Encara q pel meu gust es un dolç de quan fa fred, no se si serà nostalgia o q...
ResponElimina