gloriacookies@gmail.com

divendres, 30 de desembre de 2016

GELEA DE BITXO DE LLEPOL.CAT

Jo visc al camp, a un tros de camp solitari i preciós, lo meu tros es tranquil i acollidor, suficient gran per perdre'm i prou petit per trobar-me. Seria el paradís... però es ventós, molt ventós i encara que hi plantem de tot, no tot hi viu, llàstima, perqué des que vam visitar el camp d'avellaners de Ca Rosset tinc la necesitat de tornar-hi sovint. Baix dels avellaners tens sensacions diferents, una calma profunda ho impregna tot i et deixa la ment clara, neta i tranquila.

*Recepta per unes 20 o 25 mosegadetes
- 20 o 25 patates chips de les bones
- 200 gr de botifarra negra de la bona
- 200 gr de fesols blancs dels bons
- 1 potet petit de gelea de bitxo de llepol.cat

* El procediment es ben sencill, s'aixafen amb una forquilla els fesols i la butifarra fins que està tot ben integrat, es fan quenelles amb dos culleretes de cafè i es posen damunt de les millors patates de la bossa, és a dir, les mes senceres i per acabar tirem una culleradeta de gelea de bitxo de llepol.cat, sencillament deliciós!
-

diumenge, 18 de desembre de 2016

TRUFES AMB AVELLANES DE CA ROSSET


Aquestes trufetes ens van animar un d'aquells diumenges de tardor, quan comença el fred, aquells diumenges que pesen, que es fan curts des del començament. El dia abans un grup d blogers del sud de catalunya, vam passar el matí al camp de Ca Rosset.
Passejant per un camp d'avellaners d'un dia sense sol, vaig pensar de fer trufetes per a nadal, pero resulta que jo esmorço cada dia un grapadet d'avellanes torrades i la bossa que ens van regalar a Ca Rosset em cremava al calaix... 

*Recepta de trufes:
- 12 galetes maria dorada
- 100gr. xocolate 72%
- 100gr. nata líquida
- 60 gr. sucre integral de canya
- 20 avellanes 

*Procediment:
- Primer que res tenim que fer una ganache amb la nata líquida, el sucre i la xocolata, és a dir, calentem la nata fins que bulli, apaguem el foc i hi aboquem la xocolata, ho deixem uns minuts en infusió, ho remenem be amb varilles i ho deixem gelar. Quan la mescla està gelada, hi afegim les galetes trosejades i ho remenem bé. Ara toca fer les boletes i afegir-hi una avellana a dins, les podeu rebossar amb cacau amarg o amb coco o amb mes galeta triturada i despres banyar-les amb xoco....mmmm....
Bon profit! 

dijous, 8 de desembre de 2016

PASTIS DE XOCOLATA INFALIBLE I FACIL



*Ingredients:
- 4 ous
- 75g de mantega fossa
- 75g d'oli d'oliva
- 1 cullerada postre de vainilla
- 180g de sucre integral
- 200g farina
- 40g de xocolata en pols sense sucre
- 60 ml de llet sencera
- 16g de llevat químic
- un polsim de sal

*Procediment:
Es tamissa la farina, la sal amb el llevat i el cacau, es reserva. 
Al got de la batedora es posa la mantega fossa, l'oli i el sucre i es blanqueja, s'afegeixen els ous d'un en un deixant-los que s'integrin bé. Es van tirant cullerades de la barreja de sòlids i la llet. Es posa al forn amb un motllo de 20cm i es cou a 180ºC durant 50 o 60 minuts. Com que ja sabeu que cada forn es un món podeu probar de punxar-lo amb un palet de broqueta i si surt neta es que ja està cuit. El treiem i el deixem refredar damunt una reixeta, millor d'un dia per l'altre. 

*Ganache de xocolata negra:
- 200g de xocolate per fondre
-200g de nata líquida
Es va bullir la nata i es tira damunt del xocolate remenant fins que estigui ben integrat, es deixar gelar abans de farcir el coc, millor d'un dia per l'altre també.

I ara només es tracta de tallar i rellenar amb la ganache. Per fora també , pero intentant deixar-la lo mes fina posible. La decoració sempre depen del temps del que disposo i com podeu veure per la foto, que només n'hi ha una, que este dia no en tenia massa de temps, jiji.
Les boles dels costats eren de coc de xocolate, filadelfia i nutella...



 


 

PEUS DE PORC DE CAL ROVIRA AL ROMESCO


Aquest peus de porc tenien un gust diferent, tenien mes gust del normal, jo els vaig intentar coure com sempre i la veritat es que si fets igual queden més bons es que desde l'origen han estat més ben tractats, així que moltes felicitats als de Cal Rovira perquè com a consumidora esporàdica de peus de porc puc asegurar que son els millors que he menjat, l'únic inconvenient que hi trobo es que només vaig comprar 2 potes senceres tallades per la meitat i ja han volat totes...
Amb la salsa romesco cadascú es cadasqual, aquí deixo la que faig a casa, però podeu deixar suggeriments o enllaços als comentaris:)

*Salsa Romesco:
- 2 llesques de pa fregit
- 2 nyores fregides
- 1 pot dels grans de tomaquet triturat
- 2 dents d'all fresc
- 1 ramet de julivert
- 15 avellanes
- 15 ametlles
- sal, pebre mòlt, oli d'oliva extra verge i un mini xorret de vinagre
Ho posem tot al got de la batedora i triturem fins que sigui ben fi.
D'aqui en surt bastant, jo normalment el congelo per racions amb bossetes i aixi es molt fàcil fer-ho servir.

Els peus de porc els vaig fer bullir durant 3 hores amb boletes de pebre negre, fulles de llorer i una cabeça d'alls tallada per la meitat.

En una cassola posem una mica d'oli i sofregim el romesco, tirem un got d'aigua i una cullerada de sal i quan bulli afegim els peus de porc bullits, ho deixem una mitja horeta al foc. A mi m'agrada fer-los d'un dia per l'altre, així queden més ben amorosits los sabors. Bon profit a tothom!!

 



diumenge, 4 de desembre de 2016

TROBADA BLOGUERA BERGUEDÀNYAM 2016



Pos com podeu comprobar m'estic aficionant a les trobades blogueres, hi ha molt bona gent i sempre que puc m'hi apunto. M'encanta fer ruta per catalunya.
Hi ha mil llocs preciosos on anar i un d'ells es el Berguedà, verd, tot molt verd, envejosament verd...
Doncs cap a Olvan que marxem a trenc d'alba a veure a l'Anna del bloc m'agrada cuinar i a tota la colla matinera, perqué per variar soc l'última en arribar, a més, com que aquesta vegada anava acompanyada doncs xerrant xerrant, mos vam passar la carretera, 30 km de més i 30 de baixada, etc.
Bé, arrivem a Olvan,saludem i esmorcem:
Taula parada:  
Embotits de la terra, un pa excel.lent sucat amb una tomaca envejable, més embotits excel.lents de la cooperativa de Gironella, els cocs superbons  de ballaracakes, vi a porró, amb cos però suau al paladar d'un poble que em va dir l'Anna i que ara no recordo. Bueno, en fi,, tot boníssim, ja estic preparan receptes amb productes del Berguedà la veritat, perqué me va agradar tot molt.

Aquí el blat de moro escairat que ens va preparar la mare de l'Anna per esmorçar,







  
Molta tranquilitat es respira a Olvan!


  I havia boira ploranera però l'ambient a fora era de calma total, no vam sentir ni un gos.










Ara ens dirigim cap a Casabella natura
on les seves directores, dues germanes, ens parlen dels seus inicis fa uns 8 anys i també de les seves ampliacions degudes a la demanda creixent dels seus productes. Treballen molt els productes ecològics, compren verdura a l'hort del silenci a més de transformar els productes de l'horta berguedana també elaboren amb productes importats.


 De Casabella Natura vam marxar bastant carregadets, m'ho hagués comprat tot, es veu quan el producte ha estat ben tractat. Fan sucs depuratius i per dietes especials, barreges de cereals amb llegums, cremes de verdures, galetes de ceps i melmelades, ens van regalar un potet de melmelada picant que ja tinc pensat on anirà...


Ara ja som a Gironella on l'alcalde d'Olvan, el Martí, ens parla de la Raça Bruna dels Pirineus
Vam fer una volta per l'explotació, ens van pasar un video i vam tastar la vedella en qüestió. Ens van explicar que de atnt en tant fan vaca vella engreixada, ha de tenir entre 3 i 7 anys, i quan la sacrifiquen la deixen madurar durant 45 dies! Increible, mai hagués pensat que es pogués menjar després de tants dies. Els vedells mamen durant 6 o 7 mesos i despres la seva alimentació es a base de cereals de la zona. La raça es preciosa, no gaire gran, esbelta i molt àgil per ser una vaca.



 Tots ben sentats escoltant el video i les explicacions del Martí, i sentit ja l'oloreta de la brasa preparada per degustar un tros de carn inmens.

I la següent visita va ser a Cal Rovira.
Aquí seu fan tot, bé, amb ajuda externa clar, per això el seu eslògan es diu 'tancant cercles'. Les trujes estàn prenyades durant 3 mesos, 3 setmanes i 3 dies, cada setmana es sacrifiquen 26 porcs de la raça duroc tot i que ompren semen ibèric. La veritat es que l'explotació feia molt de goig, es que tenen de tot, es fan el seu propi pienso per al animals amb barreja de cereals que cultiven, fan embotits, oli de colza, tenen horta, etc.

La càmara secadora de Cal Rovira.




 
Aqui les llavors de colza que es conrrea a la mateixa explotació i també es compra a altres pagesos de la zona. La màquinaria per fer oli de colza es enorme, no para mai, mai de mai, i deu valdre un pastón amb aquella nau tant gran i tot plegat, ara toca buscar oli de colza del berguedà per algún lloc perquè no recordo si va dir on es comercialitzava. De fet em va flipar bastant tot, naltros tenim olivers, i cada any collim olives i paguem per a que ens les molguin, seria un somni que les poguesim transformar en oli directament a la finca.



I ara cap a La Quar, a dinar a l'Hostal Sant Maurici.
Vam menjar de tot i bo, molt bo, molt natural i molt ben servit.


Dels que hi èrem no hi faltava ningú: 
el Jaume de el jaume a la cuina 
la Cristina de bufet de postres 
la Glòria de no tot son postres
la Manu de las recetas de manu 
la Marta de pa de nous
la Laura del cuinejar 
l'Anna del m'agrada cuinar  
l'Òscar de de cuina
la Montse Mussola de la cuina de la mussola
el Lluís de tiritinyam
la Teresa de com a casa res
la Blanca de juego de sabores
l'Anna del retalls de cuina
l'Esther del mar i muntanya
la Carme del cuinetes-carme
la Sònia del pa vi i sucre 
la Montse del roba bruta fem cuinetes
l'Albert de cuino ergo sum 
la Marina del tapat de tapes 
la Gemma la cuina de casa 
la Cris de delicies culinaries cris 
el Manuel de un cocinillas online 
el Manel de cuina generosa 
l'Amadeu de llegando a la fabrica de cemento 
 I una servidora! Vam ser una bona colla, gràcies a tots per la fantàstica companyia i l'Anna per la perfecta organització de la trobada.
 
  
  




dimecres, 23 de novembre de 2016

COPIANT-LI AL QUIQUE DACOSTA LES SEVES PATATES BRAVES



Mare meua quina gràcia tenen els chefs de grans restaurants de complicar-se la vida. Jo ho vaig aprofitar tot eh però es  necesiten 6 o 8 patates senceres per fer-ne 8 o 10 d'aquestes. No es complicat donar-li la formeta però quan comences a tenir pràctica només en queden 2 jiji, sempre pots fer-ne més clar, jo només pensava en fregir les restes que anaven quedant per compensar la feinada. Es un plat que no crec que torni a repetir, no hi ha res com unes bones braves normals i corrents :)

*Necesitem:
- 8 patates kenebec de mida normal
- oli per fregir-les
- salsa brava al gust de cadascú
- sal

*Comencem pelant les patates, les rentem i tallem de tots els cantons fins que ens quedi un rectangle apanyadet. Si les volem cuadrades ja van bé, però si les volem rodonetes de fora les hem de tornejar amb ganivet, això es lo que us deia de la pràctica, com més en feu millor us quedaran. Les buidem fins la meitat per dins i les fregim anant-les tombant fins que siguin ben rosses. Les salem un poquet i les farcim amb una mica de salsa brava o allioli. S'han de menjar tébies i amb el plat de braves sobrants al costat. Lo de la salsa brava va a gust de cadascú, a mi m'agrada bastant picant, amb pebre i caiena, tot i que amb el flash tan mal tirat d'aquesta foto no es veu el coloret de la salsa, us aseguro que era bonic.

BROWNIE INFALIBLE PER LA NINA


Una nit, no recordo quina, al fons del ciber espai, vaig llegir que les receptes no son de ningú, que tothom les utilitza o les deixa, però que no son exclusives de ningú. No se si hi estic d'acord, però jo també en faig servir sense saber ben bé d'on les he tret. Fa temps ja que vaig trobar la recepta infalible del brownie al nostre gust, però no recordo d'on l'he tret:)
La veritat es que només calia montar rovells i clares per separat. Clar que allò que li dona la infalibilitat es el domini del forn de casa.
Triem una safata i la forrem amb paper de forn, segons com ens agradi el brownie, mes doble o mes finet, la triarem mes ampla o menys. Hi ha moltes receptes de bons pastissos de xocolate, aquesta encara no l'he probat amb motllo rodó o de plum-cake, però amb safata ampla queda de 'lujo'.
Engeguem el forn per preescalfar-lo a uns 200ºC. 

 
 
*Brownie de xocolata amb nous
+ 4 ous
+ 250 gr. de mantega toba 
+ 150 gr. de bon xocolate de presa 
+ 200 gr. de sucre integral 
+ 100 gr. de farina  
+ 3 cullerades soperes de cacao en pols sense sucre
+ 50 gr. de nous 

*Procediment:
Desfem el xocolate amb la mantega, jo sempre ho faig al bany maria perquè no tinc microones però si en teniu ja sabeu com fer-ho 'allí', ho deixem gelar fins els 36ºC mentre anem preparant la resta.
Separem les clares dels rovells i montem amb les varilles per separat i amb la meitat dels sucre fins que les dues mescles hagin triplicat el volum. Unim les dues preparacions i afegim la barreja de xocolate amb mantega, poc a poc, amb moviments envolvents, de baix a dalt, i amb el colador anem afegint la farina, quan estan ben integrades hi afegim les nous una mica triturades, fem unes quantes voltes per barrejar-ho bé i ho aboquem a la safata que haguem triat forrada amb paper de forn i cap al forn!! 
Abaixem el forn a 180ºC i ho deixem uns 15 minuts a dins, quan està cuit el treiem i el deixem reposar 5 minuts, després el tallem a porcions i el deixem gelar damunt la reixeta. 
Si el voleu decorar podeu deixar volar la imaginació i recordeu que menys es més.
Proveu-lo perquè està molt bo, es la recepta que va fer que m'agradés el xocolate o la xocolata...   És un clàssic a reunions d'amics i familiars, sempre surt a les fotos dintre de la caputxa de vidre que me va regalar la 'cunyà' i que m'encanta!