Concurs de sargantanes...

Concurs de sargantanes...

A la LLar d'Infants Xerinola hi van fer un concurs de sargantanes, les podies portar elaborades artesanalment amb qualsevol material, però jo sempre faig cap al mateix lloc...la cuina. Aixi doncs aquesta es la sargantana q em va sortir. S'ha de dir també q aquell any treballaven per projectes i tocava Gaudí, hi havia molt de nivell, els pares i mares es van abocar a la construcció dels 'bitxos' i la meva megasarganta (s'ha de dir q era la mes gran) va quedar en  un deliciós tercer lloc, i a més després ens la vam menjar...tot un èxit...muas muas

Bé, aquest es el meu primer pastís pagat, no us el volia ensenyar pq es una mica cutre, vaig estar a puntet de regalar-lo també, però no ho vaig fer jeje. El Raúl em va demanar un pastís per al seu fill amb la temática clara...gluc gluc...feien Bob Esponja i Patricio, estan com asustats i no m'extranya amb la superamasada q li vaig endinyar al fondant per integrar-li ben bé els colors.Vaig disfrutar molt fent-lo, pel voltant porta tot de talls de nube enganxades i a dalt una cenefa de buttercream rosa. Ell va dir q lo de dintre estava molt bo però jo li vaig veure cara de no agradar-li gaire el fondant...i no el culpo eh, a mi tampoc m'agrada gaire, muaaaas. Per cert, el primer q em va dir el meu company quan el va veure va ser: el teu Patricio sembla la carmen de mairena, juas juas.

Les galetes del rugby.

El pastís dels jugadors de rugby el vaig fer fa dos anys. Era pel cuñao, el Rafa, era per regalar, com quasi tots els que faig, m'encanta regalar-los. Quan un pastís es per regalar també tinc els nervis a l'estómac com si fós per vendre, no puc evitar-ho, no se'm treu la gana però fa mal tota l'estona, encara q tingui clar de fa dies el disseny i el sabor. Sempre intento triar alguna cosa q l'hi agradi a l'homenatjat, en aquest cas el seu esport preferit es el rugby i el meu fer galetes... Per dintre el pastís eren 3 làmines de pa de pessic (com les del braç de gitano) i farcit amb una crema de llimona, les boles de damunt son uns petits cake pops de la época amb boletes de xocolata blanca, i les galetes...m'encanta aquest model, el disseny es de Toni, ell m'ho dibuixa en un paper i jo ho copio a la galeta. La veritat es q estes van costar una mica però l'esforç val la pena.

uf, la meva primera entrada...

Estic tan nerviosa com el primer dia de feina, em queda poc rato per marxar i estic fent proves amb la vista previa, sempre ho faig casi tot massa ràpid i desprès tinc q arreglar-ho... Per practicar tambè amb això de les fotos, intento buscar-ne una d'antiga...però no hi ha manera... Molta tecla, molt de click, ja fa massa temps que me ronda la idea del blog, entro a vegades a llocs q son increibles, penso q aquestes persones q ho escriuen i ho publiquen, viuen en dies de 30 o 40 hores, però desprès segueixes llegint i veus q no, que son persones normals, com tu i com jo, però que tenen ganes i forces per portar-ho endavant i ho fan, sense mes mals de cap, si es pot es pot, i si no doncs un altre dia, els admiro¡¡

La meva 'primera' entrada.

Porto tant de temps pensant com volia que fos la primera entrada que m'esperava mes la veritat.