COPIANT-LI AL QUIQUE DACOSTA LES SEVES PATATES BRAVES

Mare meua quina gràcia tenen els chefs de grans restaurants de complicar-se la vida. Jo ho vaig aprofitar tot eh però es  necesiten 6 o 8 patates senceres per fer-ne 8 o 10 d'aquestes. No es complicat donar-li la formeta però quan comences a tenir pràctica només en queden 2 jiji, sempre pots fer-ne més clar, jo només pensava en fregir les restes que anaven quedant per compensar la feinada. Es un plat que no crec que torni a repetir, no hi ha res com unes bones braves normals i corrents :)

*Necesitem:
- 8 patates kenebec de mida normal
- oli per fregir-les
- salsa brava al gust de cadascú
- sal

*Comencem pelant les patates, les rentem i tallem de tots els cantons fins que ens quedi un rectangle apanyadet. Si les volem cuadrades ja van bé, però si les volem rodonetes de fora les hem de tornejar amb ganivet, això es lo que us deia de la pràctica, com més en feu millor us quedaran. Les buidem fins la meitat per dins i les fregim anant-les tombant fins que siguin ben rosses. Les salem un poquet i les farcim amb una mica de salsa brava o allioli. S'han de menjar tébies i amb el plat de braves sobrants al costat. Lo de la salsa brava va a gust de cadascú, a mi m'agrada bastant picant, amb pebre i caiena, tot i que amb el flash tan mal tirat d'aquesta foto no es veu el coloret de la salsa, us aseguro que era bonic.

BROWNIE INFALIBLE PER LA CLÀUDIA

Una nit, no recordo quina, al fons del ciber espai, vaig llegir que les receptes no son de ningú, que tothom les utilitza o les deixa, però que no son exclusives de ningú. No se si hi estic d'acord, però jo també en faig servir sense saber ben bé d'on les he tret. Fa temps ja que vaig trobar la recepta infalible del brownie al nostre gust, però no recordo d'on l'he tret:)
La veritat es que només calia montar rovells i clares per separat. Clar que allò que li dona la infalibilitat es el domini del forn de casa.
Triem una safata i la forrem amb paper de forn, segons com ens agradi el brownie, mes doble o mes finet, la triarem mes ampla o menys. Hi ha moltes receptes de bons pastissos de xocolate, aquesta encara no l'he probat amb motllo rodó o de plum-cake, però amb safata ampla queda de 'lujo'.
Engeguem el forn per preescalfar-lo a uns 200ºC. 

 
 
*Brownie de xocolata amb nous: 
+ 4 ous
+ 250 gr. de mantega toba 
+ 150 gr. de bon xocolate de presa 
+ 200 gr. de sucre integral 
+ 100 gr. de farina  
+ 3 cullerades soperes de cacao en pols sense sucre
+ 50 gr. de nous 

*Procediment:
Desfem el xocolate amb la mantega, jo sempre ho faig al bany maria perquè no tinc microones però si en teniu ja sabeu com fer-ho 'allí', ho deixem gelar fins els 36ºC mentre anem preparant la resta.
Separem les clares dels rovells i montem amb les varilles per separat i amb la meitat dels sucre fins que les dues mescles hagin triplicat el volum. Unim les dues preparacions i afegim la barreja de xocolate amb mantega, poc a poc, amb moviments envolvents, de baix a dalt, i amb el colador anem afegint la farina, quan estan ben integrades hi afegim les nous una mica triturades, fem unes quantes voltes per barrejar-ho bé i ho aboquem a la safata que haguem triat forrada amb paper de forn i cap al forn!!
Abaixem el forn a 180ºC i ho deixem uns 15 minuts a dins, quan està cuit el treiem i el deixem reposar 5 minuts, després el tallem a porcions i el deixem gelar damunt la reixeta. 
Si el voleu decorar podeu deixar volar la imaginació i recordeu que menys es més.
Proveu-lo perquè està molt bo, es la recepta que va fer que m'agradés el xocolate o la xocolata...   És un clàssic a reunions d'amics i familiars, sempre surt a les fotos dintre de la caputxa de vidre que me va regalar la 'cunyà' i que m'encanta!

         

PASTÍS DE GERDS

 Aquests pastissos amb gerds estaven requete bons, vaig combinar una base de pa de pesic amb una crema de gerd i la veritat es que no en va sobrar res de cap dels tres. El puré de gerds no el vaig colar, pero quan el torni a fer el colaré perqué a mi em molestaven una mica les llavors, encara que l'homenatjada digui que així està bé, gràcies Mireia;)!!

Jo li vaig donar el pastís dret eh, però es que aquí no hi ha manera de donar-li la volta a la foto:(

 

Com que era un pastís per a una festa sorpresa on hi podien haver entre 30 i 40 persones doncs vaig fer pa de pesic amb 18 ous i mousse multiplicat per tres també. De tot el que va sobrar vaig fer aquest dos pastissos més petits també per regalar. El farciment de les frambueses es una crema de mantega feta amb 100 gr. de mantega i 100 gr. de sucre glass.
És pot decorar de mil maneres diferents, la veritat és que la tarta dels 40 anys va fer bastants kilòmetres amb cotxe per camins terribles abans d'arribar a la màgnifica casa rural on es feia la festa, en canvi les altres dos van reposar a la nevera i això es nota.
  Mousse de frambuesa:
° 180 gr. de gerds triturats i colats per treure'n les llavors
° 240 gr. de nata montada
° 2 fulles de gelatina de les grans (6 gr.)
° Uns 130 gr. de merengue italià

Merengue italià:
° 50 gr. de clares (2 clares) + 13 gr. de sucre
° 15 gr. d'aigua
° 50 gr. de sucre

Primer que res posem en remull les fulles de gelatina amb aigua gelada, ara preparem el merengue posant a la batedora de varilles les clares amb els 13 gr. de sucre a velocitat moderada, per un altre costat posem a un cassó l'aigua i el sucre i ho fem bullir, quan comenci a fumejar ho tirem amb un fil damunt de les clares que estàn donant voltes a la batedora i ho deixem girant fins que refredi.
Mentre es refreda el merengue calentem la meitat del puré de gerds, quan està calent hi dissolem la gelatina remullada i remenem ben bé, hi afegim la resta de puré i comencem a montar la nata, ha de quedar semimontada, no massa dura. Li afegim dos cullerades de nata al pure i anem barrejant amb espatula de goma i amb moviments envolvents, de baix a dalt i aixi remenant anem afegint també la resta de la nata i el merengue. Ens ha de quedar un color rosa bastant intens, bonic de mirar, pero li podeu posar tant de colorant com vulgueu. 
La tapem amb film i la deixem reposar a la nevera per a que agafi consistencia, mentre fem els bescuits.

Masa de bescuit: 
º  6 ous
º  170 gr. de farina
º  170 gr. de sucre
º  1/2 culleradeta de pasta de vainilla bourbon
Montem els ous, el sucre i la vainilla amb les varilles fins que es tornin blancs i tripliquin la mida, llavors amb espatula i colador anem afegin la farina amb moviment envolvents, de baix a dalt per tal que no se'ns baixi la barreja, la posem a una mànega pastissera i reservem.
Es la recepta que faig servir per al braç de gitano. 
Dibuixem tres cercles de 20cm, 15cm i 10 cm a diversos papers de forn i  amb la mànega els anem omplint i fornejant, uns 10 minuts a 170ºC. Tal com els anem treient del forn treim els papers i els deixem gelar damunt una reixeta.

A l'hora de muntar el pastís només us fa falta paciencia. Es tracta d'anar intercalant capes de bescuit amb capes de mousse de 'frambueses' i forrar-lo per fora amb mes mousse.
Podeu deixar volar la creativitat i decorar-lo com mes us agradi, jo es que aquest es de l'abril i clar durant els mesos d'estiu decoro els pastissos bastant/massa ràpid, pero amb flors, tant naturals com de fondant uooo espectacular!

PÈSOLS DE LA CALA AMB BOTIFARRA DOLÇA DE GIRONA

Uns pesolets ben bons que hem tret de l'hort, en quantitats industrials i ecològics des de la llavor.
No cal anar fins al maresme per trobar bons pèsols perquè com diu la padrina bloguera mes marxosa, la Dolça Glòria, passat el peatge de Martorell també hi ha vida. La vida de l'hort m'encanta i m'agradaria dedicar-mi professionalment...
Recent pelats tenien un verd molt intens però aquest pesolets han quedat fosquets perquè la botifarra de Girona, sucosa com ella sola ho ha impregnat tot de dolçor, i per a mes inri els he ofegat amb un xorret de vermut de Reus...

*Recepta:

• 300 gr. de pèsols
•  1 botifarra dolça
•  1 ceba tendra
•  2 alls tendres
• 2 tires de pebrot roig
• 2 tires de pebrot verd
• 2 tomaques ben maduretes
• Un rajolí de vermut negre de Reus
• Un rajolí d'aigua del cel

* Molt fàcil de fer quan ja tens els pèsols desvainats... També els podeu comprar congelats pero no es el mateix eh.

Fem un bon sofregit amb les verduretes tal com us agradi, a mi es que m'agraden bastant torradets els sofregits, abans de que comenci a enrrossir-se afegim la botifarra dolça i que vagi fent amb les verduretes, acte seguit i aboquem els pèsols i el rajolí de vermut, en aquest moment jo he trossejat la botifarra per a que es cogués bé, la deixem uns 10 minutets i bon profit!

GRÀCIES!!

TROBADA BLOGUERA GITOUR 2016

Mare meua, primer dissabte d'abril que tinc festa en els últims 15 anys i va i me'n vaig a Girona a les 6 del matí!!
I amb la càmara del mobil trencada! Una setmana abans el gos nou em va agafar el mobil i va fer de les seves. Això si que me va sapiguer greu, hauré d'anar 'robant' fotos dels blocs amics... necesito una càmara ja!

Vam començar en un lloc emblemàtic de la ciutat, un pontet molt cuco dalt del riu Sec, al barri del Call, allí, mentre ens cruspiem un 'autèntic' xuxo de crema i un Exel.lent suc de poma fuji gironina, vaig aprendre una mica més de l'historia de la ciutat. Dic excel.lent perquè a casa som fanàtics de la varietat fuji, fins i tot tenim 4 pomeres que ens fan 16 pomes fuji a l'any, encara que son molt petites son ecològiques i tenen un gust brutal! Tots el productes que vam porovar a la trobada eren excel.lents però la veritat es que aquest suc em va enamorar, es realment bo de debò.

Suc de poma i xuxo de crema, esmorçar deliciós insitu!
Foto cedida pel bloc ensucrat

Tot seguit vam caminar 100 metres per cremar el xuxo i ens vam endinsar en un espai molt xulo on combinen cafès i llibres, ho vaig trobar genial, es clar estavem a una ciutat!

La Llibreria café context estava a rebentar de llibres i menges bonísimes que vam degustar just després de la conferència informativa del gremi de carnissers i xarcuters de les comarques gironines, molt il.lustrativa per cert, amb diapositives e il.lustracions en pantalla gran. Diuen que això de la botifarra dolça o t'agrada o no t'agrada, hi ha gustos per tot es clar, jo personalment la vaig trobar massa dolça, es com una confitura de carn de porc però ben combinada i sense abusar-ne es molt versàtil.

El gremi de carnissers de Girona mola molt, estan molt ben organitzats, comparteixen coneixements, organitzen jornades i concursos com fem bullir l'olla, tot això dinamitza i molt a la gent del territori.
Potser es per que jo visc a un lloc on costa molt que la gent s'organitzi i s'impliqui en cualsevol tema sense esperar res a canvi, però crec que agermanats arribarem més lluny.

Bé, després va parlar el representant del gremi de flequers artesans de les comarques gironines el qual ens va explicar el projecte del Pa de la tramuntana, un pa fet amb el cor, amb les mans i amb varietats recuperades de blat antigues, com la Florence Aurora, que sempre s'havia cultivat a la zona.

Iniciatives com aquesta donen esperança a un món dominat per les grans multinacionals que patenten llavors de vida com si fossin seves, com fa la Monsanto, o grans farmaceutiques que creen malalties per vendre més medicaments....

Doncs a aquest pa tan ben tractat es una autèntica delícia, corroborat per tots els bloggers que el van tastar perqué jo quan me'n vaig voler donar compte ja havia volat!! Pero la decisió va ser unanime, si n'hi hagués hagut més més n'hauria volat. Així doncs intentaré trobar-ne i catar-lo per altres vies. Lo que si fare es preparar-ne jo a casa amb la farina que ens van regalar, moltes gràcies!

      Quin goig que feien aquestes menges, tot tan ben posat.

Fuets dolços, croquetes de botifarra dolça, xupx-xups de botifarra dolça amb beicon... 

I l'estrella, panellets de botifarra dolça! Quan els vaig veure no vaig saber trobar la diferencia, pero a l'entrar a boca explosió de sabor!

Segur que si ens fan analisi de sang a tos quan vam sortir rebentem la màquina!;)

Seguidament enfilem camí cap a Caldes de Malavella per dinar a l' Hotel Balneari de Vichy catalan on primer ens fan una visita guiada. La veritat es que m'ho esperava tot més bucólic, amb mes glamour o més ambientat a l'època, però clar les embotelladores tener que ser rendibles i tot estava industrialitzat. Era dissabte, no treballaven però ens van explicar el circuit que feien les botelles. No us pegare el rotllo amb el tema de l'aigua, del que va comprar el terreny o del que li va vendre, però es una visita amb encant, abans de veure la planta clar. 

La façana si que impresiona i molt, es preciosa.

I ara a dinar al Delicius!!

Tot estava bonisim, molt bon producte i mes ben tractat, sabíeu que el chef David de las Heras ho cuina tot amb aigua de vichy? Doncs si, i a més no la treu d'un grifo que té instal.lat a la cuina al costat de les olles grosses com es podría esperar, sino que fa servir vichy de botella! 

Moltes gràcies a la Mònica i familia del bloc ENSUCRAT per la seva dedicació i tenacitat. Gràcies als col.laboradors sense els quals això no hagués estat posible. I gràcies també a la meva família bloguera que tan bé m'acolleix sempre. Us estimo a tots!! 

Sou molt macos!!

Properament afegiré la llista de blocs amics.