BUNDT CAKE DE CARBASSA I NOUS

REGALASSOOO!

Flipo amb el pagès que cultivi aquests exemplars. Naltros tenim hortet i la carbassa en cara no la tinc dominada ni de lluny. Aquest any ho tornaré ha provar, si no surt doncs l'altre i si no l'altre, això rai, cada any que passa anem millorant la terra, a vore si quan mos jubilem hem arribat a l'autosuficiència.

Aquesta carbassota pesava 15 k. de res, ya ves, tot i que el forat del mig també era gran, en va sortir força. Vaig de tot, la majoria de les coses no surtiran aquí, però el bundt cake de la bearoque.com no hi podia faltar. 

L'he fet ja quatre vegades x regalar, es fàcil de fer i tèbi està íncreible, i així amortitzo els 35 euros que va costar el motlo, feia molt temps que 'el necesitava', i me'l vaig autorregalar pel cumple.

* Recepta:

- 250 d'oli d'oliva, jo del nostre que molt suau no és.
- 250 gr. de sucre moreno
- 4 ous
- 250 gr. de farina
- 400 gr. de pure de carbassa
- 75 gr. de nous machacades
- una barreja d'espècies, colades amb la farina, tot amb culleradetes de cafè, 1 i 1/2 de bicarbonat, 2 de canyella, 1 de nou moscada, 1 de clau d'olor, 3/4 de sal i jo li fico sempre un rajolí de vainilla líquida.

+ Montem els ous amb el sucre a velocitat alta, afegim l'oli tot baixant-la al mínim per emulsionar-ho tot, tornem a pujar-la i hi afegim el pure de carbassa i anem tiran els sòlids tamissats i reservats, abaixem al mínim, per últim fiquem les nous i si volem algun toc de xocolata amb forma de gotes o fideus...
S'enforna quasi bé una hora segons forn a 180ºC.

Animeu-vos a fer-lo que la carbassa encara va barateta i es molt sana.

CROISANTS CASOLANS

No us penseu que són iguals que els industrials, a mi el que em consola és que són sense additius i que m'ho he passat pipa amassant i plegant, perquè això sí que ho tenen estos croisants, has de plegar molt i molt. Recent fets estaven de muerte i al dia següent NO eren xiclet ni estaven com una pedra... Crec que en aquesta recepta es pot millorar l'amassat o la barreja de les grases, però de moment l'he agafat de la gran enciclopedia de cocina paso a paso, SARPE, que a la meva cuina és una eminència, perquè consultant internet me perdo i molt.

*Recepta:
- 100gr. de mantega sense sal
- 100gr. de llard o segí
- 25gr. de llevat de panader
- 210 ml. d'aigua tèbia
- 450gr. de farina de força
- 1 ou batut
- 2 culleradetes de sal

+ El procediment s'asembla bastant al de fer pasta de full.
Primer que res es barrejen les dues grases, reservant 25 gr. de mantega, i es reserven, crec que dissabte que ve quan els torni a fer les fondré directament per posar-les després a un tuper per a que cuallin, així podré tallar la grasa en comptes de posar-la a cullerades com he fet. Crec que això li donarà més finor... o no.
Desfem el llevat amb l'aigua tèbia, passem la farina pel colador juntament amb la sal, hi afegim l'ou, l'aigua i els 25gr. de mantega toveta. Amassem i amassem fins que es fa una bola fina, s'unta amb oli i es deixa reposar a un lloc calentet fins que dobli volum. 
Quan ha crescut l'estirem amb el corró i la deixem amb forma de rectangle per poder anar plegant fàcilment, dividim la grasa en 3 parts iguals, que anirem escampant per damunt cobrint les 2/3 parts de la massa, ho pleguem en 3 doblecs i estirem fins formar un altre rectangle, ho deixem 30 minuts a la nevera. Això es fa 2 vegades mes fins acabar la grasa i 3 vegades més sense grasa, es plega en 3 i es refreda 6 cops en total.
I ara ve l'hora de tallar-los! Jo vaig fer lo que vaig poguer i concentrada com estava casi se me cremen despres jiji. Bé, es tallen triangulets i s'enrotllen de la part ampla cap a la prima, es van ficant a la safata del forn, els tapem mentre s'escalfa el forn a 200ºC, s'embetumen amb ou batut i cap a dintre fins que estiguin doradets, uns 10 minuts.

Cadascun tenía la seva morfología personal propia d'una aficionada com jo, pero el gusto va ser bo.

1.  

Al cap de dos dies, els 5 que quedaven, van ser tallats per la meitat torrats al gratinador i untats amb nocilla... pels nens...

Ahh, per cert, café o te?

MOUSSE DE XOCOLATA

Bo, bo i molt bo es l'únic que us puc dir d'aquesta nova recepta de mousse de xocolata que he trobat al bloc de lacuinera.com. Jo sempre feia la recepta de l'enciclopedia Sarpe, però aquest es la meitat de fàcil. Encara no se si aguantarà els viatges de l'estiu, ja us ho diré...

*Recepta mousse de xocolata de la cuinera:

• 170 gr. de xocolata per fondre
• 30 gr. de mantega
• 4 ous
• 80 gr. de sucre glass

* Es posa a fondre el xocolate i la mantega al bany maria, es reserva per a que li baixi la temperatura moment en que li agegirem els rovells, montem les clares a punt de neu i les afegim amb moviments envolvents. Ja està, ho posem als gotets i llestos, algo per decorar, de xocolate o no i servim.

*Recepta de mousse de xocolata de la Sarpe:

• 120 gr. de sucre glass
• 180 gr. de xocolata per fondre
• 5 ous
• 3 fulles de gelatina
• 150 ml. nata líquida amb 35% MG

  *Trocejem la xocolata i la desfem al bany maria, posem la gelatina en remull amb aigua molt freda, separem 3 clares i les muntem, muntem la nata però no massa, els 2 ous sencers que queden i els 3 rovells els posem amb un cassó amb el sucre al bany maria i els montem amb varilles durant uns 10 minuts ben bons. Aquest pas, si tinguessim una thermomix seria bufar i fer ampolles, però jo no en tinc, però tinc una bola al braç digna d'admirar,,,

Cuan els ous i el sucre estàn ben emulsionats i comencen a blanquejar hi afegim la gelatina amb filet, desprès la xocolata fossa i finalment anem tirant alternativament cullerades de nata montada i de clares montades anant remenant amb moviments envolvents i amb espàtula de goma, per tal que no ens marxi l'aire atrapat a la nata i les clares. Cuan està tot ben integrat triem el motlle, gotets o directament damunt d'algún pastís.

Aquesta recepta es una mica més laboriosa però està realment bo, es el que faig per al restaurant durant l'estiu cada dos dies, proveu-les les dos i decidiu. Besades a totes.

GANXETES TOUR CONCA EDITION

Íncreible jornada la que vam passar dissabte 28! Voltant i girant se'm va fer curt lo dia, aquí parem i tastem, allí escoltem i desgustem, i aquí riem i ens fartem. Quan em vaig voler donar compte ja era hora de marxar, i sense haver parlat amb tothom!! Pero bé ens ho vam pasar molt bé.

Vam quedar a les 10 del matí, a la pastisseria Ferrer de L'espluga de Francolí, una pastisseria de les de tota la vida però amb uns aires renovats. Vam esmorçar i quan el mestre pastisser va estar preparat vam entrar a l'obrador que es uns dels pasos que mes m'agrada de les trobades blogueres, endinsar-me a les entranyes de les pastisseries! 

Aquest es el David, Ferrer clar, son tres germans però actualment ell es l'únic pastisser de cal Ferrer, ell sòl ho fa tot, tot el dia a dia d'una pastisseria, més tots els extres que hi han, tipo torrons, mones, reis, bunyols, sant jordi etc... A nosaltres ens va explicar com es feien els carquinyolis, molt bons, jo no sabia que havien d'estar tant de temps al forn!!
Però lo que de veritat em va impressionar va ser el torró de xocolata blanca i praliné d'avellanes, una delícia, increíblement bo, bé, boníssim. Jo no sóc massa de xocolata i menys del blanc, però aquest tenia mil gustos, avellanes, ametlles, taronja, xocolata blanca, mes avellana, uff íncreible!!

 Aquí el veieu pastant el praliné d'avellana que després va barrejar amb el xocolate blanc que ja el tenia templat. Va barrejar el granillo d'ametlla i les avellanes senceres i cap a la caixa de fusta que li havia fet expresament un fuster, i au, cap al terra a xafar-lo literalment!!

 També ens va cremar una barra de torró de "yema" que després ens vam cruspir.

I ara a provar-ho tot, lo que havíem vist fer i lo que no, tot boniiiiisim!!
Moltes gràcies al David Ferrer i a la Glòria de nototsonpostres.blogspot.com per permetre'm gaudir d'una diada excepcional!!

Ben fartets vam agafar el cotxe i cap a Pira falta gent. Allí ens esperaven al Celler Carles Andreu per fer-nos una visita guiada pel celler. 

I desprès de l'explicació pertinent, ens van fer baixar a la cava. Bueno, lo de baixar a la bodega seria lo que podríem esperar, però aquí no, aquí hi ha un passadís subterrani d'uns 50 metres a peu pla que porta directament a la cava que està soterrada sota les vinyes, baix de tonelades de formigó i terra de la bona. Arribats a aquest punt, tots els blogguers, que son molt frikis, ens vam liar per fer la foto perfecta de la cava. www.cavandreu.com

A mi me van sortir aquestes, però podeu visitar altres blocs perquè us aseguro que n'hi han de millors.

I aquí un dels primers montatges que he fet! No sóc massa bona amb l'ordinador però progreso adequadament jiji.

Vam catar dos caves rosats molts frescos, un negre jove trepat i un altre negre trepat també excel.lent, envellit en barriques de roure francès de primer any. Aquest vi em va agradar moltíssim i crec que el posarem a la carta del restaurant.

I ara ja una mica més contents, vam fer camí cap a Montblanc on teníem taula reservada per a 30 persones! 

Aquestes fotos son les del menú del restaurant Molí del Mallol on vaig disfrutar de valent, un restaurant molt acollidor, bon servei i molt bon menjar, que més es pot demanar?      http://www.mallol.eu/moli-mallol/restaurant

Així de carregada vaig arribar a casa, moltes gràcies a Ca Rosset per les olives i les avellanes amb que ens va obsequiar durant la cata, ca-rosset.com, moltes gràcies també al Forn Sistaré per les palmeretes exquisites fornsistare.com, gràcies a oleumflumen.com per la gentilesa de l'oli d'oliva, i també a casabellanatura.com per les íncreibles galetes de ceps que no havía probat mai. GRÀCIES A TOTS!!

Esmorçars de diumenge amb forn Sistaré.

I aquí un ceviche de llobarro amb galetes de ceps i oli oleum flumen.
(llàstima que vaig fer la foto de nit i amb flash, però estava molt bo)

I aquí tota la penya a la foto finish!!

               

GALETES NAPOLITANES!

 Quan vaig veure aquestes galetes no tenia ganes d'esperar a cap d'aquells dies de pluja ideals per fer-.ne.
 Les Napolitanes de capsa de tota la vida tenen aquell gustet a canyella excel.lent i son cruixents i fines.  Ja havia fet altres intents, pero aquestes napolitanes del genial bloc de la Dolça Glòria nototsonpostres.blogspot.com estan requete bones i a tota la familia han agradat molt, nens i no tan nens... 

Doncs crec que a ella no l'importarà que canvii el sucre blanc per moreno, posi una culleradeta més de canyella i no les pasi pel sucre així que no deixeu de visitar el seu bloc!

*Recepta: 

- 3 cullerades de les de cafè de canyella en pols.
- 100 gr. de mantega en pomada
-100 gr. de sucre moreno
- 1 ou
- 250 gr. de farina tamissada juntament amb una culleradeta de llevat químic.

*Es barreja la mantega toba amb el sucre, s'hi afegeix  l'ou batut, es tamissa la canyella amb la farina i es va ficant a cullerades mentre l'amasadora va fent.
S'estira entre dos papers de forn ben fineta i es guarda a la nevera un bon rato, una hora mes o menys o d'un dia per l'altre.
Es tallen les galetes amb la forma que mes ens agradi, jo ho he fet amb un tallador que les espenya cap a fora i els hi marca aquests puntets per damunt tant caracteristics, però quan no el tenia també feia galetes d qualsevol manera. Ara que hi ha aquesta febre blogueril es com si estesim obligats a inventar consumir mes encara, cosa que es qüestió mes d butxaca. De fet pensava que ordenar les receptes aquí, faria que abandones aquella capseta vertical, regal de 'La Lechera', on hi guardo receptes desde fa 25 anys. Però no puc, la segueixo consultant, m'encanta!.  Bé, les enfornem uns 15 minuts amb el forn precalentat a 180 ºC.   
Jo com que tenia que marxar a treballar, vaig apagar el forn i dins es van quedar, quan vaig tornar estaven supercruixents! Salut!

ROVELLONS AL VINAGRE CASOLANS AMB LES ÚLTIMES TOMAQUES DE L'HORT

La veritat es que m'apasiona fer conserves, m'encanta posar-los les etiquetes i guardar-los a les estantenteries amb els seus cordills i les seves tapetes de roba. Però crec que m'agrada més obrir-les, fer-les servir i recordar les olors màgiques que desprenien quan les vas preparar.

Doncs avui he obert un d'aquells pots de rovellons en vinagre que vaig preparar l'any passat.

La meva iaia Andrea en feia molts, i sempre que anavem a Palamós me'n donava, me xiflaven ja de petita i quan vam venir se Soria carregats doncs vaig probar de fer-ne.

La veritat es que els petits van quedar reservats per a fer-los així, pero també n'hi havien de tallats, mentres capiguen al pot la mida no importa.

Després de netejar-los bé els escaldem un minut amb aigua bullint, els posem als pots ben nets i acavem d'omplir-los amb vinagre fins els tres quarts del pot i la resta d'oli d'oliva. A mi m'agraden molt els alls en conserva i l'hi vaig possar uns quants, una fulla de llorer i unes boles de pebre negre i ja està, ho tapem i ho estirilitzem uns 20 minuts.

I l'amanida no té cap secret, enciam, tomàquets dels bons, el formatge que mes us agradi, un bon oli d'oliva, sésam negre, rovellons i a disfrutar...!

PATE D´AUBERGÍNIA O ALBERGÍNIA

Sempre he sigut de provar coses noves, i  ara que tinc bloc tinc l'excusa perfecta. Dic excusa perque si jo sòc de provar coses noves, fer-les provar als  els meus fills es una autèntica odissea. I com ells saben, poso les recptes al bloc per si algún dia volen saber alguna cosa sobre allò tan bo que van probar aquell dia....

Doncs avui han provat aquest pure d'aubergínia i hem tingut varies opinions. a ell li ha agradat i ha repetit, ella sempre fa massa preguntes, jo les esquivo i sempre acava olorant i preguntant, -es peix? jajaja com si el peix l'hagués de matar!

*Recepta:

-3 aubergínies escalivades

-2 cullerades soperes de tahín (pasta de sesam)

-4 grans d'all

- sal i pebre

- oli d'oliva

- un pólsim de parmesà

- un bon raig d'all i julivert

*Es pelen els alls i se'n trinxen 3, es fregeixen fins q estiguin ben rossos. 1 es fica cru. Les aubergìnies escalivades es pelen i es posen al got de la batedora, s'afegeixen tots els ingredients i es tritura tot fins aconseguir la textura que més ens agrada, a mi m'agrada no massa triturada, que tingui trossos, però cadascú es cadasqual...

Es conserva bastants dies a la nevera, uns 14 o 15 sense problema, ben tapadet.

Aquest paté se li donen bastant noms segons el país en el que es menja, baba ganoush, baba ganuj, mutabal etc..., pero está molt bo a més aquestes aubergínies son de l'hort i escalivades amb llenya, aixó fa que tingui aquell regustet tant i tant rebo. Bon profit!

Aquí us deixo una foto de la flor de l'albergínia, aquest any han donat fruits per donar i per vendre i m'he  quedat amb les ganes de preparar moussaka, pero bueno, l'any que ve més!